Aquesta última entrada proposa una millora del plantejament de l'assignatura per les pròximes promocions. En cap moment pretén dir que el que s'hagi fet en l'assignatura no hagi estat acertat, ja que la materia en si, la tria de les eines i el plantejament de la temàtica crec que ens ha deixat a tots els alumnes satisfets. Realment evoluciona molt tot aquest món, és una temàtica que s'actualitza constantment i veiem un gran coneixement per part del professorat de les tecnologies emergents i els sistemes desenvolupats. Tot i així, com ja he dit, aquesta entrada proposa optimitzacions a partir del que s'ha entès en l'assignatura.
La competència digital, com hem vist, és molt important a l'hora de plantejar aquesta temàtica. A part de conèixer el concepte, l'assignatura ha tingut la intenció de que ens n'adonéssim de quina era la nostra competència digital, i millorar-la amb ensenyant diferents èines que son completen els grups de material educatiu. Tot i així, el defecte des del meu punt de vista ha estat que, la manera de avaluar com apreníem cada eina, era interpretant-la i reflexionant sobre aquesta en un escrit, més o menys hipertextual, en una eina ja utilitzada fa 4 anys en una altra assignatura, el blog. Això ha fet que el grau de motivació disminueixi perquè no ha agafat per l'avaluació els resultats d'aprofundir en l'eina i fent un aprenentatge, sinó que s'ha deixat a mitges per completar-ho de manera feixuga i sense ganes en un blog. Aquesta visió és clarament compartida per un gruix important dels estudiants.
La manera de millorar aquest aspecte és modificant el disseny d'avaluació, centrant-lo en els resultats aconseguits amb les èines. Les sesions es plantejarien d'aquesta manera:
Els primer moments, tractarà de conèixer el concepte de competència digital i es crea el blog, i es fa la reflexió. Primera entrada com s'ha fet anteriorment i es pot explicar delicious i symbaloo, però no és indispensable la seva utilització.
El segon bloc ja son les eines. Per tal de que motivin a utilitzar-les les entrades al blog son els resultats del que s'ha creat amb l'eina. Si s'arpen el llibre digital, s'ha de fer una pagina o dues que expliquin breument que és el llibre digital. Si es fa un programa de radio, es planteja la temàtica la sessió anterior o amb lectures o video-explicacions, i el dia que toca radio es porta preparat ja un text explicant els beneficis d'utilitzar la radio com eina d'ensenyament i s'enregistra i es publica al blog. Si es fa els la realitat augmentada, que primer es faci l'ectura o video-explicacions, i que a classe es desenvolupi una activitat de realitat augmentada amb QR o amb altres sistemes, incloent el QR al blog. El mateix ambels fab-lab, i amb altres eines.
A l'avaluació s'exigeix un mínim d'entrades, que no siguin necessariament escrites, poden ser exposades gràcies al desenvolupament fet amb l'èina. Donaria molt més joc. Es pot fer l'assignatura divertida, interactiva i motivadora amb aquests petits canvis. L'assignatura té un potencial increïble. És l'últim any de carrera i portem molts anys escrivint, hem de disfrutar-la sota els criteris que l'assignatura defensa. Un blog si s'utilitza com si fos un portafoli de paper amb links, acaba sent el sistema de sempre amb molt poca innovació, com un llibre digital mal aplicat. A més a més, pel treball final ja s'haurien fet algunes pràctiques i tindríem una mínima experiència d'eines.
Espero que l'escrit sigui enriquidor i serveixi per reflexionar sobre com es planteja l'assignatura, i quedi clar que el que dic ho dic gràcies al coneixement que aquesta m'ha brindat.
viernes, 30 de enero de 2015
Examen, pregunta 4
Durant l'assignatura he entès la importancia de la competencia digital i quin valor tindrà en un futur degut a les noves innovacions que s'aniran instaurant en les nostres vides: els fab labs, la realitat augmentada, noves maneres de accedir i generar informació, etc. També a un nivell més pedagogic hem vist eines que poden ser molt útils però que encara s'han de desenvolupar.
En general la imatge que hem queda és aquesta, haver tocat diverses eines i fer un tastet del seu funcionament, sense arribar a aprofundir en quantiat. De manera conceptual per això ha queda clar que les possibilitats que ofereixen son altíssimes, però s'han d'aplicar d'una manera estudiada ja que no pel fet de que siguin tecnològiques son novetats pedagògiques, tal i com reflexa el llibre de text.
Fer aquest escrit ha servit per revisar la bibliografia i recordar les idees interessants que plantegen, ja que ha fet falta d'aquest per poder respondre correctament. A més, he pogut verificar que hem sento satisfet dels meus aprenentatges, tot i que també tinc parts que encara faltaria interioritzar per tal de que no només siguin una imatge borrosa sinó un argument clau en les meves decisions. Per aquesta raó, el blog de la professora el guardaré al meu symbaloo que m'obriré per poder repassar les lectures quan ara que tindré temps al acabar la carrera i per quan vulgui fer algun projecte d'innovació tecnologica, projectes que hem son molt atractius, en la meva pràctica professional.
En general la imatge que hem queda és aquesta, haver tocat diverses eines i fer un tastet del seu funcionament, sense arribar a aprofundir en quantiat. De manera conceptual per això ha queda clar que les possibilitats que ofereixen son altíssimes, però s'han d'aplicar d'una manera estudiada ja que no pel fet de que siguin tecnològiques son novetats pedagògiques, tal i com reflexa el llibre de text.
Fer aquest escrit ha servit per revisar la bibliografia i recordar les idees interessants que plantegen, ja que ha fet falta d'aquest per poder respondre correctament. A més, he pogut verificar que hem sento satisfet dels meus aprenentatges, tot i que també tinc parts que encara faltaria interioritzar per tal de que no només siguin una imatge borrosa sinó un argument clau en les meves decisions. Per aquesta raó, el blog de la professora el guardaré al meu symbaloo que m'obriré per poder repassar les lectures quan ara que tindré temps al acabar la carrera i per quan vulgui fer algun projecte d'innovació tecnologica, projectes que hem son molt atractius, en la meva pràctica professional.
Examen pregunta 3
Per definir l'eina que vull triar, abans crec interessant repassar què és la web 2.0 ja que d'aquesta manera entendrem perquè tiro aquesta eina i quin típus d'us en faig. Com veiem, els 6 punts principals de la web 2.0 son els següents:
- La biblioteca universal,
- Conexions hipertextuals,
- El mercat global
- Les reds socials
- La comunicació multimedia i audiovisiual
- Els entrons virtuals interactius
Com podem veure l'èina que hem utilitzat que més punts toca de la definició anterior és el blog. Contribueix a la biblioteca universal ja que els meus textos formen part del conjunt de textos que s'ofereixen. Les conexions hipertextuals les hem fet enllaçant en els textos altres llocs web que complementen la informació. Com a red social, tot i el ús exlusiu del professor, s'ha donat en els comentaris que ens ha fet de les nostres entrades. La comunicació multimedia i audiovisual jo l'he representat amb el meu video, fent doncs que en total el meu blog sigui un entorn virtual interactiu, amb text video i enllaços.
L'ús que he fet, doncs, ha estat transformador. Es pot veure evidències de les experiències apreses en l'evolució del blog. En l'entrada d'autoavaluació, per posar un exemple, he demostrat canvis en la meva manera d'utilitzar els codis QR. També he introduït un video, perquè he entès que els canals de comunicació no s'han de limitar als escrits i les potencialitats d'altres canals també son efectives.
- La biblioteca universal,
- Conexions hipertextuals,
- El mercat global
- Les reds socials
- La comunicació multimedia i audiovisiual
- Els entrons virtuals interactius
Com podem veure l'èina que hem utilitzat que més punts toca de la definició anterior és el blog. Contribueix a la biblioteca universal ja que els meus textos formen part del conjunt de textos que s'ofereixen. Les conexions hipertextuals les hem fet enllaçant en els textos altres llocs web que complementen la informació. Com a red social, tot i el ús exlusiu del professor, s'ha donat en els comentaris que ens ha fet de les nostres entrades. La comunicació multimedia i audiovisual jo l'he representat amb el meu video, fent doncs que en total el meu blog sigui un entorn virtual interactiu, amb text video i enllaços.
L'ús que he fet, doncs, ha estat transformador. Es pot veure evidències de les experiències apreses en l'evolució del blog. En l'entrada d'autoavaluació, per posar un exemple, he demostrat canvis en la meva manera d'utilitzar els codis QR. També he introduït un video, perquè he entès que els canals de comunicació no s'han de limitar als escrits i les potencialitats d'altres canals també son efectives.
Examen pregunta 2
El llibre digital pot arribar a ser un dels principals mitjans que s'introdueixi coherentment en l'ensenyament ja que acompleix les 3 característiques que en principi fan de la tecnologia una cosa innovadora: el seu caràcter multimèdia per poder aglutinar diferents formats dinformació, la hipertextualitat ja que pot incloure links a articles per aprofundir el que explica o definir paraules per entendre el concepte, i la interactivitat perquè pot estar dissenyat per a la interacció.
Com ens diu l'article de Roberto Aparici Marino "Pedagogía de la interactividad", la pedagogía transmisiva te un sentit unidireccional que es veu molt reflectit en els llibres de text educatius tradicional. Si agafem d'altra banda la pedagogia interactiva aquí si que hi podem situar el llibre digital, ja que te la capacitat de ser aplicat a través d'una pedagogía interactiva si dissenya bé, ja que les característiques d'aquesta pedagogia son la participació, el diáleg, coautoría, etc. Amb el llibre digital podem transformar el concepte perquè no deixi de ser un guió (tal i com acava sent utilitzat segons l'article "libros de texto y profesionalidad docente" de Ana López Hernandez) però que tingui espais per complir el caracter interactiu gràcies a una bona plataforma que inclogui aspectes de la web 2.0.
Examen pregunta 1
Castells ens transmet aquesta idea referint-se sense nombrar-ho a la competència digital, ja que la societat es dividirà entre els que tinguin competència digital per utilitzar la comunicació multidireccionals, des de twiter a youtube (passant per milions de canals), sent capaços d'interaccionar amb milions de persones i formant part de la construcció de coneixement, i els que només sàpiguen accedir dins de tota aquests canals d'informació als tradicionals unidireccionals, com son radio, televisió etc.
Aquesta diferència en la competència digital no farà que els segons no habitin en el món multimèdia, però si que farà que la manera d'habitar sigui molt limitada, ja que seran consumidors del que una part de tot aquest món transmet. Hi ha molta informació que no està en els canals tradicionals, a més de permetre la interacció, la construcció compartida, etc. que ofereix un creixement molt més alt.
Per posar un exemple, podem pensar en la famosa pel·lícula d'Avatar: No tindre la competència digital serà com no tindre una cua per poder conectar-te amb la natura i conèixer tot el que ella ofereix, poden només ser un simple observador del que veus amb els teus sentits. En canvi, tindre competència digital seria com poder conectar la cua amb tota la natura: t'ofereix més experiències i pots tindre molt més variades exeprimentacions, pots accedir a un univers immens d'informació que complementen el teu ser. De la mateixa manera, la competència digital et dona aquest accés, ja que pots veure les coses d'una altra manera amb la realitat augmentada, pot aprendre de la manera que més s'adapti a tu, etc.
Un autor que exposa molt bé aquestes idees del univers que ofereix el món multimedia és Manuel Area i Teresa Pessoa La Laguna (España) y Coimbra (Portugal), en el seu article "De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0" ja que dona idees molt clares de que podem veure aquest futur que diu Castells en el present, a través de la WEB 2. Tenim la biblioteca universal, conexions hipertextuals, el mercat global, les reds socials, la comunicació multimedia i audiovisiual i els entrons virtuals interactius. En aquest 6 blocs, presents no sempre per separats, està la idea de la metafora anterior, és l'univers en el que podem accedir.
Aquesta diferència en la competència digital no farà que els segons no habitin en el món multimèdia, però si que farà que la manera d'habitar sigui molt limitada, ja que seran consumidors del que una part de tot aquest món transmet. Hi ha molta informació que no està en els canals tradicionals, a més de permetre la interacció, la construcció compartida, etc. que ofereix un creixement molt més alt.
Per posar un exemple, podem pensar en la famosa pel·lícula d'Avatar: No tindre la competència digital serà com no tindre una cua per poder conectar-te amb la natura i conèixer tot el que ella ofereix, poden només ser un simple observador del que veus amb els teus sentits. En canvi, tindre competència digital seria com poder conectar la cua amb tota la natura: t'ofereix més experiències i pots tindre molt més variades exeprimentacions, pots accedir a un univers immens d'informació que complementen el teu ser. De la mateixa manera, la competència digital et dona aquest accés, ja que pots veure les coses d'una altra manera amb la realitat augmentada, pot aprendre de la manera que més s'adapti a tu, etc.
Un autor que exposa molt bé aquestes idees del univers que ofereix el món multimedia és Manuel Area i Teresa Pessoa La Laguna (España) y Coimbra (Portugal), en el seu article "De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0" ja que dona idees molt clares de que podem veure aquest futur que diu Castells en el present, a través de la WEB 2. Tenim la biblioteca universal, conexions hipertextuals, el mercat global, les reds socials, la comunicació multimedia i audiovisiual i els entrons virtuals interactius. En aquest 6 blocs, presents no sempre per separats, està la idea de la metafora anterior, és l'univers en el que podem accedir.
jueves, 29 de enero de 2015
Autoavaluació
L'assignatura de TAC ha estat costosa de seguir ja que intenta aglutinar molta informació en molt poc temps, impartint en alguns casos coses ja tractades amb anerioritat, i coses totalment revolucionàries. Al intentar tractar tantes coses m'he sentit decepcionat al no poder centrar-me en un aspecte que m'interessés i aprofundir en ell, només he pogut tindre aquesta sensació en el treball. A més a més la tasca feixuga del blog no m'ha animat gens ja que és una èina incomoda d'utilitzar des d'una tauleta (he perdut entrades al tindre l'app blog un deficitari sistema de copia del que vas redactan). Amb tot, la meva actitud no ha sigut d'excelència, però si m'he mostrat implicat tant per conèixer els treballs dels companys, com per augmentar el meu ventall d'eines TAC aprofitant l'oportunitat en les sessions que se m'oferia informació desconeguda.
A part del que ja he mencionat anteriorment, he de dir que soc un usuari avançat en la majoría de temes que hem tractat, i per tant, la meva competència digital és alta. D'una manera o altra ja aplico a la meva vida qüotidianta molts sistemes com delicious o symbaloo però amb altres mecanismes. A més a més soc un gran coneixedor i aplico moltes coses del món realitat augmentada, de tots els sistemes audiovisuals (radio, 3d, video, animació, etc).
Tot i així, la visió holística que es dona en aquesta assignatura m'ha semblat molt interessant i crec que he reflexionat amb molta de la informació oferida per a poder aplicar les TAC quan sigui professional de l'educació. A més, he pogut veure limitacions i potencialitats clarament definides, per tindre adobat el camí avans de plantejarme projectes de tal envergadura.
A continuació afegeixo un video-resum per tal d'expressar quina és la meva visió del que he après.
Per veure a youtube:
per descarregar amb mega:
Ràdio
Aquesta proposta educativa de fer un taller de radio és necessari que disposi de suficient temps, ja que no es pot fer en una sola sessió. Es planifica en més d'una sesió ja que fa falta una prèvia.
En la primera sessió s'ha de explicar quin llenguatge és la radio, saber les similituds i particularitats que cal separar a l'hora de fer un producte, per no acabar amb un resultat pobre, sinó amb un resultat que reforci la confiança dels participants en ells mateixos al veure un producte atractiu.
El segon punt és tenir una idea, i per abordar-la crear el guió. El programa que utilitzarem per enregistrar les pistes i fer la post-producció és l'audacity, un programa gratuït d'edició de so que pot treballar amb diferents pistes, i el format és qualsevol so, mp3, wav, etc. Per motivar el procés es poden crear incentius, com el de que es presentarà a la pàgina web del cole.
Al parlar de llenguatge radiofonic parlem de 4 coses:
● EXPRESIÓ ORALO PARAULA
Es refereix a com parlar amb radio: senzillesa, no parlar amb propietat, redundacia del discurs i de paraules, i adjectius clars i contundents, oracions clares i objectius clars dels subjectes. Evitem construccions llargues.
● LA MÚSICA
- Sintonia, per identificar el producte.
- Cortina, per passar de tema.
- Ràfaga, separar aspectes dins d'un bloc temàtic
- Cop musical, encara més curt per remarcar parts més concretes.
- Cortina, per passar de tema.
- Ràfaga, separar aspectes dins d'un bloc temàtic
- Cop musical, encara més curt per remarcar parts més concretes.
● ELS EFECTES SONORS
Ofereixen informació adicional a la veu que ens serveix tant per aproximar-se al espai on es desenvolupen les històries, com per escenificar situacions, etc.
● EL SILENCI
És important en radio deixar espais de silenci ja que tenen un valor molt important com una part del llenguatge en les nostres vides, i en aquest àmbit també ha d'existir. De la mateixa manera, no pot ser llarg, sinó que ha de ser ajustat i no ha d'aparèixer quan no toca.
Per saber com afrontem la idea que volem treballar hem d'encaixar-la dins d'un dels 3 gèneres radiofònics principals, que son els següents:
1. Els informatius o magazine: tenen estructura, "coletillas", etc i van
repetint paraules per redundar en la temàtica i facilitar la comprensió. És mes complet que el segon cas.
2. Notícia, crònica, reportatge, entrevista: Acostumen a incloure's dins dels magazine o informatius però es poden presentar com un sol format, sobretot al treballar amb joves.
3. els gèneres dramàtics: son adaptacions radiofòniques del gènere teatral un conte no es atractiu a cap oient si no
Les aplicacions a nivell pedagògic de la radio son realment amples, permeten abordar diferents temàtiques de manera holística en quan a competències, és a dir, a partir d'una temàtica com podria ser de biologia, treballes lingüística, textos, llenguatge, tecnologia i altres competències transversals, de manera que dona un resoltat holístic. Tot i així, demana dedicació tant d'horari com d'implicació professional, i per tant costa ajustar-ho als temps que tenen les escoles. D'altra banda, els resultats a nivell de motivació, satisfacció i fins i tot d'empoderament son tants, que és una opció, ja des del meu punt de vista, molt recomenable per aplicar en altres institucions que l'escola formal.
Un exemple interessant és la radio coneguda com "radio o lo que sea", que ja porta uns anys sintonitzada i comença a tindre una importància dins del sector de la diversitat funcional a espanya. Adjunto un enllaç per si voleu conèixer en que consisteix
Suscribirse a:
Entradas (Atom)